Hi ha una
sèrie de valors que tots hem de tenir i que els hem de posar en pràctica, per aconseguir un món
d'igualtat i on la convivència entre les persones sigui bona.
-Paciència.
-Pau.
-Constància.
-Respecte.
-Compassió.
-Urbanitat.
-Confiança.
-Generositat.
-Responsabilitat.
-Tolerància.
-Creativitat.
-Llibertat.
-Sinceritat.
-Alegria.
-Justícia.
-Cooperació.
-Prudència.
-Amistat.
-Diàleg.
-Ordre.
Per nosaltres les més importants són:
1) Respecte: Saber estar amb persones diferents, ja siguin iguals o diferents a tu, sense ferir-los.
2) Llibertat: És saber decidir, el que sigui més convenient per a tu, però respectant la llibertat dels altres.
3) Sinceritat: És quan et preocupes pel benestar dels éssers humans que estimes i els comptes la veritat abans de res. No importa si fa mal o si es trenca, perquè una mentida fa mal el doble, et destrueix.
4) Confiança: És la cosa més difícil de guanyar i la més fàcil de perdre alhora.
5) Generositat: És saber repartir i compartir amb els altres el que tu tens sense esperar res a canvi.
En el següent vídeo explicarem cada valor amb més detall:
El regne només pot funcionar si h i entra tothom, si ningú
hi queda al marge, i si algú s’hi queda, s’ha d’agafar, rescatar, i incloure’l.
Es vol acabar amb la discriminació, la marginació i amb la estigmatització perquè
així ningú es quedi per el camí.
Discriminació és quan a un grup, o a una persona
perquè forma part d’aquell grup no se’l deixa accedir a tots els cercles
socials de la mateixa manera, és a dir, amb menys drets. Amb el mercat laboral,
a les dones els paguen menys i als exdelinqüents i als immigrants pobres els
costa molt trobar feina .
Marginació és quan el individu o el col·lectiu, no
estan ni a la roda social, i si ara desapareixen, ningú se’n adonaria.
Estigmatitzar és “marcar”, o acusar a un grup d’haver fet una cosa dolenta per a la
societat, sense que sigui possible demostrar-ho.
Arribar al regne vol dir acabar amb la marginació, la
discriminació i l’estigmatització. Calen dos coses, per un costat, un canvi
individual, cal un canvi en les regles de joc. Però no es possible un canvi de
les regles de joc sense un canvi individual.
MT 25, 31-40
31 »Quan el Fill de l'home vindrà ple de
glòria, acompanyat de tots els àngels, s'asseurà en el seu tron gloriós. 32 Tots els pobles es
reuniran davant seu, i ell destriarà la gent els uns dels altres, com un pastor
separa les ovelles de les cabres, 33 i posarà les ovelles a la seva dreta i les
cabres a la seva esquerra. 34 Aleshores el rei dirà als de la seva
dreta:
»--Veniu, beneïts del meu Pare, rebeu en
herència el Regne que ell us tenia preparat des de la creació del món.35 Perquè tenia fam, i em
donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir; 36 anava despullat, i em
vau vestir; estava malalt, i em vau visitar; era a la presó, i vinguéreu a
veure'm.
37 »Llavors els justos li respondran:
»--Senyor, ¿quan et vam veure afamat, i et
donàrem menjar; o que tenies set, i et donàrem beure? 38 ¿Quan et vam veure
foraster, i et vam acollir; o que anaves despullat, i et vam vestir? 39 ¿Quan et vam veure
malalt o a la presó, i vinguérem a veure't?
40 »El rei els respondrà:
»--Us ho asseguro: tot allò que fèieu a un
d'aquests germans meus més petits, a mi m'ho fèieu.
JM 2,14-17
La fe i les obres
14 Germans meus, de què servirà que algú
digui que té fe si no ho demostra amb les obres? ¿Pot salvar-lo, potser,
aquesta fe? 15 Si un germà o una germana no tenen vestits i els falta l'aliment de cada
dia, 16 i algú de vosaltres els diu: «Aneu-vos-en en pau, abrigueu-vos bé i
alimenteu-vos», però no els dóna allò que necessiten, de què serviran aquestes
paraules? 17 Així passa també amb la fe: si no es demostra amb les obres, la fe tota
sola és morta.
La manera de relacionar-me amb el món:
Construir el regne, també era una manera diferent de
relacionar-se amb l’entorn, només el que sap usar allò que necessita serem
feliços. La clau està en compartir les riqueses amb tothom, present i futur. Jo
no em poc comprometre per els que encara no hi són.
La natura i la riquesa estan a disposició de les
persones, no podem excloure a ningú.
25 »Per això us dic: No us preocupeu per la vostra vida, pensant què menjareu o què beureu, ni pel vostre cos, pensant com us vestireu. ¿No val més la vida que el menjar, i el cos més que el vestit?26 Mireu els ocells del cel: no sembren, ni seguen, ni recullen en graners, i el vostre Pare celestial els alimenta. ¿No valeu més vosaltres que no pas ells?27 ¿Qui de vosaltres, per més que s'hi esforci, pot allargar d'un sol instant la seva vida?28 I del vestit, per què us en preocupeu? Fixeu-vos com creixen les flors del camp: no treballen ni filen,29 però us asseguro que ni Salomó, amb tota la seva magnificència, no anava vestit com cap d'elles.30 I si l'herba del camp, que avui és i demà la tiren al foc, Déu la vesteix així, ¿no farà més per vosaltres, gent de poca fe?31 Per tant, no us preocupeu, pensant què menjareu, o què beureu, o com us vestireu.32 Tot això, els pagans ho busquen amb neguit, però el vostre Pare celestial ja sap prou que en teniu necessitat.33 Vosaltres, busqueu primer el Regne de Déu i fer el que ell vol, i tot això us ho donarà de més a més.34 No us preocupeu, doncs, pel demà, que el demà ja s'ocuparà d'ell mateix. Cada dia en té prou amb els seus maldecaps.
Aunque no podemos adivinar el tiempo que será, sí que tenemos, al menos, el derecho de imaginar el que queremos que sea. Las Naciones Unidas han proclamado extensas listas de derechos humanos; pero la inmensa mayoría de la humanidad no tiene más que el derecho de ver, oír y callar.
¿Qué tal si empezamos a ejercer el jamás proclamado derecho de soñar? ¿Qué tal si deliramos, por un ratito? Al fin del milenio vamos a clavar los ojos más allá de la infamia, para adivinar otro mundo posible:
El aire estará limpio de todo veneno que no venga de los miedos humanos y de las humanas pasiones;
La gente no será manejada por el automóvil, ni será programada por la computadora, ni será comprada por el supermercado, ni será mirada por el televisor;
El televisor dejará de ser el miembro más importante de la familia, y será tratado como la plancha o el lavarropas;
La gente trabajará para vivir, en lugar de vivir para trabajar;
Se incorporará a los códigos penales el delito de estupidez, que cometen quienes viven por tener o por ganar, en vez de vivir por vivir nomás, como canta el pájaro sin saber que canta y como juega el niño sin saber que juega;
En ningún país irán presos los muchachos que se nieguen a cumplir el servicio militar, sino los que quieran cumplirlo;
Los economistas no llamarán nivel de vida al nivel de consumo, ni llamarán calidad de vida a la cantidad de cosas;
Los cocineros no creerán que a las langostas les encanta que las hiervan vivas;
Los historiadores no creerán que a los países les encanta ser invadidos;
El mundo ya no estará en guerra contra los pobres, sino contra la pobreza, y la industria militar no tendrá más remedio que declararse en quiebra;
La comida no será una mercancía, ni la comunicación un negocio, porque la comida y la comunicación son derechos humanos;
Nadie morirá de hambre, porque nadie morirá de indigestión;
Los niños de la calle no serán tratados como si fueran basura, porque no habrá niños de la calle;
Los niños ricos no serán tratados como si fueran dinero, porque no habrá niños ricos;
La educación no será el privilegio de quienes puedan pagarla;
La policía no será la maldición de quienes no puedan comprarla;
La justicia y la libertad, hermanas siamesas condenadas a vivir separadas, volverán a juntarse, bien pegaditas, espalda contra espalda;
Una mujer, negra, será presidenta de Brasil y otra mujer, negra, será presidenta de los Estados Unidos de América; una mujer india gobernará Guatemala y otra, Perú;
En Argentina, las locas de Plaza de Mayo serán un ejemplo de salud mental, porque ellas se negaron a olvidar en los tiempos de la amnesia obligatoria;
La perfección seguirá siendo el aburrido privilegio de los dioses; pero en este mundo, en este mundo chambón y jodido, cada noche será vivida como si fuera la última y cada día como si fuera el primero.
La construcció del regne, lo primer que cal es un canvi
personal, una nova manera d’entendre’ns i veure’ns a nosaltres mateixos, d’una
manera positiva. Ens hem d’acceptar tal i com som, i a partir d’allà hem de construir.
Ens hem de deixar il·lusionar per els nostres talents. Hi ha molts motius per
viure, per aprofitar ocasió, això diu Jesús a la gent que està malament .Si
fem aquest canvi, podrem afrontar les coses, i veure-ho tot més positivament. Qui
ha fet un canvi no actua per agradar als altres i no li importa el que pensaran
d’ell, aquest canvi, tomba les hipocresies.
LC 19, 1-10
Jesús va entrar a Jericó i travessava la ciutat. 2 Hi havia un home que es deia Zaqueu, cap de publicans. Era un home ric. 3 Zaqueu buscava de veure qui era Jesús, però la gentada li ho impedia, perquè era petit d'estatura. 4 Llavors s'avançà corrent i es va enfilar dalt d'un sicòmor per poder veure Jesús, que havia de passar per allí. 5 Quan Jesús va arribar en aquell indret, alçà els ulls i li digué:
--Zaqueu, baixa de pressa, que avui m'haig d'hostatjar a casa teva.
6 Ell baixà de pressa i el va acollir amb alegria. 7 Tots els qui ho van veure murmuraven contra Jesús i deien:
--Ha anat a allotjar-se a casa d'un pecador!
Però Zaqueu, dret davant el Senyor, li digué:
--Senyor, dono als pobres la meitat dels meus béns, i als qui he exigit més diners del compte, els en restitueixo quatre vegades més.Jesús li digué:--Avui ha entrat la salvació en aquesta casa; perquè també aquest home és fill d'Abraham.El Fill de l'home ha vingut a buscar i salvar allò que s'havia perdut.
LC 18, 18-23
Un home important li va preguntar:
-Mestre bo, què haig de fer per a posseir la vida eterna?
Jesús li digué:
-Per què em dius bo? De bo, només n'hi ha un, que és Déu. Ja saps els manaments: No cometis adulteri, no matis, no robis, no acusis ningú falsament, honra el pare i la mare.
Ell va dir:
-Tot això ho he complert des de jove.
Jesús, en sentir-ho, li digué:
-Encara et manca una cosa: ven tot el que tens i reparteix-ho entre els pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me.
Quan va sentir això, aquell home es posà tot trist, perquè era molt ric.
En la primera, es pot veure com és alegre i solidari, en canvi en la segona, és un ric i egoista
MT 6, 2-3
Per tant, quan facis almoina, no ho anunciïs a toc de trompeta, com fan els hipòcrites a les sinagogues i pels carrers, perquè tothom els alabi. Us asseguro que ja tenen la seva recompensa. 3En canvi, tu, quan facis almoina, mira que la mà esquerra no sàpiga què fa la dreta,
MT 23, 27-28 Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que sou com sepulcres emblanquinats: de fora semblen bonics, però per dintre són plens d'ossos i de tota mena d'impuresa! 28 Igualment vosaltres, de fora sembleu homes justos, però per dintre sou plens d'hipocresia i de maldat.
3.UN CANVI DE RELACIONS AMB ELS ALTRES
Si som capaços de descobrir en nosaltres mateixos les nostres qualitats, els nostres talents, també hauran de ser capaços de fer-ho amb els altres, això demana temps, espai i quan les relacions s'espatllen, caldria trobar la manera de reconduït i refer aquestes situacions. I el primer pas es perdonar.
L’Altre dia, el
dijous tarde, nosaltres, els alumnes de quart Eso A i B vam poder presenciar
una inspiradora cherrada de un monjo que ha estat vivint i ajudant als més
necessitats de Hondures. Amb les seves histories i un Power point vam aprendre
molt i ens va ensenyar més del que ens podrien haver imaginat mai. Gracies a
ell tots nosaltres vam poder ser conscients de les situacions que passen moltes
famílies d’allà i potser en un moment es van poder posar en la pell d’aquell humil
però savi monjo.
Va haver rialles, moments emotius però sobretot empatia cap aquell señor
1)Estructures Polítiques, socials i econòmiques
inestables.
Políticament hi
ha moltíssim corrupció, ya sigui per les Mares o inclús la policia, hi això a
la vegada fa que hi vagin molt malament l’economia. Socialment, no hi ha una
classe mitja (son molt pobres o molt rics )
2)Elevat creixement vegetatiu i elevada mortalitat
infantil.
Diferencia entre néixer
i morir. La població es jove ja que el 50% de la població correspon a la joventut.
Migratori: moviment de migracions.
1900-2000 (Espanya):
2) Sector econòmic:
a)Agricultura:
Països en gana=
aportador d’aliments
b)Explotació:
Tot tipus de
materials quotidians s’exploten dels països més pobres. I es desprès es venen
més cars a ells però transformats en una altre cosa. En el cas de Honduras es l’aigua
que volen comprar l’aigua que es hi ha
allà o un altre clar exemple eren els Britànics amb la llana que la venien en
forma de jerseis.
c)Baix
nivells de tecnologia i idustrialitazció
Intercanvis
desiguals. S’endeuten amb els països rics per que així els puguin amenzar i
tenir-los controlats i treballant a la seva costa
d)Baix
nivell de educació
Toti que s’han fet diversos projectes que estan
funcionant força bé la població té molt poc nivell cultural, encara que ens assegura
Ramiro que son molt més feliços
4)Cobertura sanitària insuficient i poc i
mal menjar
Hi ha bona
sanitat i bons metges però son molts cares les operacions o les consultes en
general i a més força. Ja que Ramiro, S’ha tingut que venir a Catalunya per qué
aquí li surti més barat treure’s una
simple pedra.
En quan el
menjar, sempre es el mateix i encara que en el menjar que hi ha es bastant bon
en quan vitamines ja que mengen arròs, pa o frijoles... però lis manquen altres
vitamines o nutrients essencials pel cos.
Jesús sovint és presentat com un mestre algú que ho sap tot, que pot dir lo que pot fer, i el que han de fer els seus seguidors. Però no és cert. Es sap que abans de ser conegut, era anònim, va ser conegut uns 3 anys . En aquest temps, probablement va estar intentant donar resposta a "Què he de fer amb la meva vida?" Coneixem la resposta de la pregunta, però l'hem de desxifrar. Hem de tenir 2 coses presents: -Respostes a situacions a la seva època. -Les respostes(algunes) són útil actualment Jesús quan dona la resposta, fa servir una imatge, el Regne de Déu. COM HEM D'ARRIBAR A L'AMBIENT DEL REGNE DE DÉU? Canviant. No podem arribar al regne si no canviem la nostra manera de ser, d'estar els uns amb elss altres, d'organitzar-nos... Aquest canvi ha de començar per trobar solucions per les injustícies- La posada en marxa del regne demana una nova perspectiva sobre les coses. Està repartida en l'Evangeli. LC, 6,20-32 Les benaurances A) Invitació a ser feliç B) Invitació adreçada a gent que pateix C) Es presenta la situació positiva que acabarà amb aquest patiment TXARANGO-TANT DE BO
BENAURANCES
“Llavors alçà els ulls cap als seus
deixebles i digué:
-Feliços els pobres: és vostre el Regne de
Déu!
Feliços els qui ara passeu fam: Déu us
saciarà!
Feliços els qui ara ploreu: vindrà dia que
riureu!
Feliços vosaltres quan, per causa del Fill
de l'home, la gent us odiarà, us rebutjarà, us insultarà i denigrarà el nom que
porteu! Aquell dia, alegreu-vos i feu festa, perquè la vostra recompensa és
gran en el cel. Igualment feien els seus pares amb els profetes.
Però ai de vosaltres, els rics: ja heu
rebut el vostre consol!
Ai de vosaltres, els qui ara aneu tips:
vindrà dia que passareu fam!
Ai de vosaltres, els qui ara rieu: vindrà
dia que us doldreu i plorareu!
Ai quan tota la gent parlarà bé de
vosaltres: igualment feien els seus pares amb els falsos profetes!
Però a vosaltres que escolteu, jo us dic:
Estimeu els vostres enemics, feu bé als qui us odien, beneïu els qui us
maleeixen, pregueu pels qui us calumnien. Si algú et pega en una galta, para-li
també l'altra, i si et vol prendre el mantell, no li neguis el vestit. Dóna a
tothom qui et demana, i no reclamis res al qui et pren allò que és teu. Tracteu
els altres tal com voleu que ells us tractin. Si estimeu els qui us estimen,
qui us ho ha d'agrair? També els pecadors estimen aquells qui els estimen!”
(Lc 6, 20-32)
RELACIÓ BENAURANCES I CANÇÓ "TANT DE BO"
ANNA:Jo crec, que la relació que tenen, és que et diu que mai et
fiïs de que estàs be, perquè potser demà estàs malament, i que si estàs
malament, no et preocupis, perquè ja veuràs com tard o d’hora acabarà, i les
coses milloraran. I que hem d’acceptar, què no tot a la vida és bo però què
nosaltres, amb esforç, ho podem canviar.
ABRIL:Jo les
diferencies que veig entre aquest dos textos no son molt grans, ja que tan una com la altre es
podrien posar en tots dos llocs, per que encara, que entre una i l’altre els
separin molts de segles el missatge i el contingut encara que expressat en
altres paraules segueix sent en mateix, sobre les injustícies que hi ha.
Potser
la gran diferencia es que en la cançó de Txarango, el missatge esta més amagat
i potser es més profund per que també parla de coses de aquest segle que potser
un del segle un no entendria ja que utilitza frases fetes...
També
crec que el missatge de Txarango al ser més poètic i a mi no se per què però
m’ha agradat més i la veritat que m’ha fet replantejar-me la societat en la que vivim i que no fem res
per canviar-la
També
hi ha una diferència en que un diu feliços aquells que seria que si fas això
seràs feliç i el de Txarango que tant de bo, que vindria ser que hi ha un
problema y que tan de bo es pogués solucionar MARI: Penso que la
relació que hi ha en el text i la preciosa cançó de Txarango es similar, las
dos et diuen clarament que alguna vegada et tocarà viure de algú que estàs fen
malament ara i això ho tens que evitar, que les coses poden canviar per
malament o per bo, simplement que la vida es un cercle, el que estàs fent ara
demà serà pitjor o millor,tot depèn de tu. Però la cançó de Txarango expressa
mes el que esta passant en aquest moment, la societat, tothom sap que esta
malament però ningú s’atreveix a canviar-ho, que tan de bo algun dia les coses no siguin com ara, que les persones
ens arriben a estirar-nos més i no fer-nos mal.
viernes, 9 de enero de 2015
Banc d'aliments
El alumnes de quart d’ESO, gracies a la mare de una companya, vam poder assistir i comprovar la dura feina que fan els col·laboradors del Banc d’aliments i vam poder ser per un dia uns petits voluntaris i ser conscients de que és, que fan.
Què és?
At comunicació destinada a l' import de Nadal per fer una donació a què col·labora des de fa anys amb el Banc dels Aliments de Barcelona , ajudant en la creació de materials gràfics , com ara la memòria anual, ha elaborat aquest vídeo amb motiu de la donació que fan tots els anys al Banc dels Aliments
Què Fa?
La Fundació Banc dels Aliments is an entity benèfica sense ànim de lucre, independent de tota Ideologia Econòmica, política o religiosa del , Basada bany:
1. La lluita contra el malbaratament i el més propera fam: Els Aliments procedeixen bàsicament de la sobreproducció.
2. La primacia de la gratuïtat: Els Aliments es reben i es distribueixen gratuïtament.
3. La Seguretat de una Distribució Justa : La Distribució dels Aliments es fa a través d' entitats benèfiques homologades, per que la seva relació directa amb les persones necessitades poden assegurar que els aliments arribin a una final destinació la seva .
4. Coordinació i Gestió gràcies a la participació de Voluntaris. Actualment, comptem amb la valuosa col·laboració més de 196 voluntaris .
Historia
El concepte de "Banc dels Aliments " neix a Phoenix , Arizona (EUA ) el 1966 de la mà de
John van Engel. Gairebé vint anys després, el 1984, el projecte s'introdueix a Europa a
travès del Banc d'Aliments de París . Al cap de tres anys , el 1987,es funda el primer Banc
dels Aliments a Espanya amb seu a Barcelona , sota el nom Fundació Benèfica Banc dels Aliment. El Banc dels Aliments,representa,doncs,una institució pionera en l'àmbit estatal .
