Vals con Bashir

Vals con Bashir és semblant a un documental, ja que va explicant la història d’un fet que ha passat, però no la mateixa manera que estaría fet un documental normal, ja què el protagonista (si se’l pot anomenar així) és qui busca als seus antics companys de la guerra per poder saber tot el que ha passat, ja que ja no se’n enrecorda de res. Si jo hagués estat en el seu lloc, hauria fet el mateix que ell, buscar als altres companys.

A mi m’ha semblat que la pel·lícula vol representar com s’han sentit tots els implicats a la guerra, les víctimes innocents, i els soldats. Com ho han passat, les seqüeles que els han deixat i totes les destrosses que han provocat. També ha volgut transmetre com han reflexionat els soldats que han participat en la guerra, i a quines conclusions han arribat després d’anys.

A la pel·lícula ens parla sobre que el protagonista arrel de patir un trauma per haver participat a la guerra,  per ell fou tan dur que el record de la guerra , que poc a poc es va anar oblidant. En la nostra societat avui en dia hi ha nombrosos casos traumàtics que poden afectar d’ùna manera semblant a la de la pel·lícula ,per exemple: Un nen que ha patit una mala infància s’inventa una realitat paral·lela de  la que han viscut. I això els afecta en el seu creixement i porta conseqüències greus.

Al final de la pel·lícula veiem unes imatges reals de gent que va viure de manera directe a la guerra, ens mostren els seus rostres de dolor, sofriment i sobretot de desesperació. Creiem que en certa manera la guerra humanitza perquè ens ensenya a ser més empàtics amb la gent que esta sofrint la mateixa situació que nosaltres. Però també ens deshumanitza  perquè ens fa veure la crueltat de la raça humana pot arribar a assumir.  Aquests camps ens recorden als camps nazis perquè mataven a la gent que anava en contra de la doctrina establerta.

La gent  que viu en societat tant militaritzada que tot el que fa es amb consiencia de volcar-ho en future guerres tot això després els passa consiencia. Viu sempre amb la por de que algú els ataqui i a la mínima doncs salten i fan una guerra. Com avui en dia que encara estan en guerra contra els 

musulmans i no son consiecients que amb allò fan mes mal que va. A sobre volen tapar la situació dient que es un conflicte quan cada dia setan moritn milions de nens i nenes i gent que no te cap culpa.

Creiem que aixo es fa en dibuixos animats per que dramatitzar la situació. I perquè representar aquells somnis que te el protagonista o aquelles escenes de violència tan espectaculars soin molt més senzilles de ferles  dibuixos que no pas amb persones 

TRAILER DE VALS DE BAISHIR