Vals con Bashir

Vals con Bashir és semblant a un documental, ja que va explicant la història d’un fet que ha passat, però no la mateixa manera que estaría fet un documental normal, ja què el protagonista (si se’l pot anomenar així) és qui busca als seus antics companys de la guerra per poder saber tot el que ha passat, ja que ja no se’n enrecorda de res. Si jo hagués estat en el seu lloc, hauria fet el mateix que ell, buscar als altres companys.

A mi m’ha semblat que la pel·lícula vol representar com s’han sentit tots els implicats a la guerra, les víctimes innocents, i els soldats. Com ho han passat, les seqüeles que els han deixat i totes les destrosses que han provocat. També ha volgut transmetre com han reflexionat els soldats que han participat en la guerra, i a quines conclusions han arribat després d’anys.

A la pel·lícula ens parla sobre que el protagonista arrel de patir un trauma per haver participat a la guerra,  per ell fou tan dur que el record de la guerra , que poc a poc es va anar oblidant. En la nostra societat avui en dia hi ha nombrosos casos traumàtics que poden afectar d’ùna manera semblant a la de la pel·lícula ,per exemple: Un nen que ha patit una mala infància s’inventa una realitat paral·lela de  la que han viscut. I això els afecta en el seu creixement i porta conseqüències greus.

Al final de la pel·lícula veiem unes imatges reals de gent que va viure de manera directe a la guerra, ens mostren els seus rostres de dolor, sofriment i sobretot de desesperació. Creiem que en certa manera la guerra humanitza perquè ens ensenya a ser més empàtics amb la gent que esta sofrint la mateixa situació que nosaltres. Però també ens deshumanitza  perquè ens fa veure la crueltat de la raça humana pot arribar a assumir.  Aquests camps ens recorden als camps nazis perquè mataven a la gent que anava en contra de la doctrina establerta.

La gent  que viu en societat tant militaritzada que tot el que fa es amb consiencia de volcar-ho en future guerres tot això després els passa consiencia. Viu sempre amb la por de que algú els ataqui i a la mínima doncs salten i fan una guerra. Com avui en dia que encara estan en guerra contra els 

musulmans i no son consiecients que amb allò fan mes mal que va. A sobre volen tapar la situació dient que es un conflicte quan cada dia setan moritn milions de nens i nenes i gent que no te cap culpa.

Creiem que aixo es fa en dibuixos animats per que dramatitzar la situació. I perquè representar aquells somnis que te el protagonista o aquelles escenes de violència tan espectaculars soin molt més senzilles de ferles  dibuixos que no pas amb persones 

TRAILER DE VALS DE BAISHIR 

Els valors de la convivència

Hi ha una sèrie de valors que tots hem de tenir i que els hem de posar en pràctica, per aconseguir un món d'igualtat i on la convivència entre les persones sigui bona.

-          Paciència.

-          Pau.

-          Constància.

-          Respecte.

-          Compassió.

-          Urbanitat.

-          Confiança.

-          Generositat.

-          Responsabilitat.

-          Tolerància.

-          Creativitat.

-          Llibertat.

-          Sinceritat.

-          Alegria.

-          Justícia.

-          Cooperació.

-          Prudència.

-          Amistat.

-          Diàleg.

-          Ordre.

Per nosaltres les més importants són:

1) Respecte: Saber estar amb persones diferents, ja siguin iguals o diferents a tu, sense ferir-los. 

2) Llibertat: És saber decidir, el que sigui més convenient per a tu, però respectant la llibertat  dels  altres. 

3) Sinceritat: És quan et preocupes pel benestar  dels éssers humans que estimes i els comptes la veritat abans de res. No importa si fa mal o si es trenca, perquè una mentida fa mal el doble, et destrueix.

4) Confiança: És la cosa més difícil de guanyar i la més fàcil de perdre alhora.

5) Generositat: És saber repartir i compartir amb els altres el que tu tens sense esperar res a canvi.

En el següent vídeo explicarem cada valor amb més detall:

EL CANVI SOCIAL I EL CANVI DE RELACIÓ AMB EL MÓN

El canvi social i un canvi de relació amb el món.

Canvi de societat:

El regne només pot funcionar si h i entra tothom, si ningú hi queda al marge, i si algú s’hi queda, s’ha d’agafar, rescatar, i incloure’l. Es vol acabar amb la discriminació, la marginació i amb la estigmatització perquè  així ningú es quedi per el camí.

Discriminació és quan a un grup, o a una persona perquè forma part d’aquell grup no se’l deixa accedir a tots els cercles socials de la mateixa manera, és a dir, amb menys drets. Amb el mercat laboral, a les dones els paguen menys i als exdelinqüents i als immigrants pobres els costa molt trobar feina .

Marginació és quan el individu o el col·lectiu, no estan ni a la roda social, i si ara desapareixen, ningú se’n adonaria.

Estigmatitzar és “marcar”, o acusar a un  grup d’haver fet una cosa dolenta per a la societat, sense que sigui possible demostrar-ho.

Arribar al regne vol dir acabar amb la marginació, la discriminació i l’estigmatització. Calen dos coses, per un costat, un canvi individual, cal un canvi en les regles de joc. Però no es possible un canvi de les regles de joc sense un canvi individual.

MT 25, 31-40

31 »Quan el Fill de l'home vindrà ple de glòria, acompanyat de tots els àngels, s'asseurà en el seu tron gloriós. 32 Tots els pobles es reuniran davant seu, i ell destriarà la gent els uns dels altres, com un pastor separa les ovelles de les cabres, 33 i posarà les ovelles a la seva dreta i les cabres a la seva esquerra. 34 Aleshores el rei dirà als de la seva dreta:

»--Veniu, beneïts del meu Pare, rebeu en herència el Regne que ell us tenia preparat des de la creació del món.35 Perquè tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir; 36 anava despullat, i em vau vestir; estava malalt, i em vau visitar; era a la presó, i vinguéreu a veure'm.

37 »Llavors els justos li respondran:

»--Senyor, ¿quan et vam veure afamat, i et donàrem menjar; o que tenies set, i et donàrem beure? 38 ¿Quan et vam veure foraster, i et vam acollir; o que anaves despullat, i et vam vestir? 39 ¿Quan et vam veure malalt o a la presó, i vinguérem a veure't?

40 »El rei els respondrà:

»--Us ho asseguro: tot allò que fèieu a un d'aquests germans meus més petits, a mi m'ho fèieu.

JM 2,14-17

La fe i les obres

14 Germans meus, de què servirà que algú digui que té fe si no ho demostra amb les obres? ¿Pot salvar-lo, potser, aquesta fe? 15 Si un germà o una germana no tenen vestits i els falta l'aliment de cada dia, 16 i algú de vosaltres els diu: «Aneu-vos-en en pau, abrigueu-vos bé i alimenteu-vos», però no els dóna allò que necessiten, de què serviran aquestes paraules? 17 Així passa també amb la fe: si no es demostra amb les obres, la fe tota sola és morta.

La manera de relacionar-me amb el món:

Construir el regne, també era una manera diferent de relacionar-se amb l’entorn, només el que sap usar allò que necessita serem feliços. La clau està en compartir les riqueses amb tothom, present i futur. Jo no em poc comprometre per els que encara no hi són.

La natura i la riquesa estan a disposició de les persones, no podem excloure a ningú.

MT 6,25-34

Confiança i neguit

(Lc 12,22-31)

25 »Per això us dic: No us preocupeu per la vostra vida, pensant què menjareu o què beureu, ni pel vostre cos, pensant com us vestireu. ¿No val més la vida que el menjar, i el cos més que el vestit? 26 Mireu els ocells del cel: no sembren, ni seguen, ni recullen en graners, i el vostre Pare celestial els alimenta. ¿No valeu més vosaltres que no pas ells? 27 ¿Qui de vosaltres, per més que s'hi esforci, pot allargar d'un sol instant la seva vida? 28 I del vestit, per què us en preocupeu? Fixeu-vos com creixen les flors del camp: no treballen ni filen, 29 però us asseguro que ni Salomó, amb tota la seva magnificència, no anava vestit com cap d'elles. 30 I si l'herba del camp, que avui és i demà la tiren al foc, Déu la vesteix així, ¿no farà més per vosaltres, gent de poca fe? 31 Per tant, no us preocupeu, pensant què menjareu, o què beureu, o com us vestireu. 32 Tot això, els pagans ho busquen amb neguit, però el vostre Pare celestial ja sap prou que en teniu necessitat. 33 Vosaltres, busqueu primer el Regne de Déu i fer el que ell vol, i tot això us ho donarà de més a més. 34 No us preocupeu, doncs, pel demà, que el demà ja s'ocuparà d'ell mateix. Cada dia en té prou amb els seus maldecaps.

DERECHO AL DELIRIO

Texto de Derecho al delirio de Eduardo Galaeano

Aunque no podemos adivinar el tiempo que será, sí que tenemos, al menos, el derecho de imaginar el que queremos que sea. Las Naciones Unidas han proclamado extensas listas de derechos humanos; pero la inmensa mayoría de la humanidad no tiene más que el derecho de ver, oír y callar.

¿Qué tal si empezamos a ejercer el jamás proclamado derecho de soñar? ¿Qué tal si deliramos, por un ratito? Al fin del milenio vamos a clavar los ojos más allá de la infamia, para adivinar otro mundo posible:

El aire estará limpio de todo veneno que no venga de los miedos humanos y de las humanas pasiones;

La gente no será manejada por el automóvil, ni será programada por la computadora, ni será comprada por el supermercado, ni será mirada por el televisor;

El televisor dejará de ser el miembro más importante de la familia, y será tratado como la plancha o el lavarropas;

La gente trabajará para vivir, en lugar de vivir para trabajar;

Se incorporará a los códigos penales el delito de estupidez, que cometen quienes viven por tener o por ganar, en vez de vivir por vivir nomás, como canta el pájaro sin saber que canta y como juega el niño sin saber que juega;

En ningún país irán presos los muchachos que se nieguen a cumplir el servicio militar, sino los que quieran cumplirlo;

Los economistas no llamarán nivel de vida al nivel de consumo, ni llamarán calidad de vida a la cantidad de cosas;

Los cocineros no creerán que a las langostas les encanta que las hiervan vivas;

Los historiadores no creerán que a los países les encanta ser invadidos;

El mundo ya no estará en guerra contra los pobres, sino contra la pobreza, y la industria militar no tendrá más remedio que declararse en quiebra;

La comida no será una mercancía, ni la comunicación un negocio, porque la comida y la comunicación son derechos humanos;

Nadie morirá de hambre, porque nadie morirá de indigestión;

Los niños de la calle no serán tratados como si fueran basura, porque no habrá niños de la calle;

Los niños ricos no serán tratados como si fueran dinero, porque no habrá niños ricos;

La educación no será el privilegio de quienes puedan pagarla;

La policía no será la maldición de quienes no puedan comprarla;

La justicia y la libertad, hermanas siamesas condenadas a vivir separadas, volverán a juntarse, bien pegaditas, espalda contra espalda;

Una mujer, negra, será presidenta de Brasil y otra mujer, negra, será presidenta de los Estados Unidos de América; una mujer india gobernará Guatemala y otra, Perú;

En Argentina, las locas de Plaza de Mayo serán un ejemplo de salud mental, porque ellas se negaron a olvidar en los tiempos de la amnesia obligatoria;

La perfección seguirá siendo el aburrido privilegio de los dioses; pero en este mundo, en este mundo chambón y jodido, cada noche será vivida como si fuera la última y cada día como si fuera el primero.

2.UN CANVI PERSONAL / 3.UN CANVI DE RELACIONS AMB ELS ALTRES

2.UN CANVI PERSONAL

La construcció del regne, lo primer que cal es un canvi personal, una nova manera d’entendre’ns i veure’ns a nosaltres mateixos, d’una manera positiva. Ens hem d’acceptar tal i com som, i a partir d’allà hem de construir. Ens hem de deixar il·lusionar per els nostres talents. Hi ha molts motius per viure, per aprofitar ocasió, això diu Jesús a la gent que està malament .Si fem aquest canvi, podrem afrontar les coses, i veure-ho tot més positivament. Qui ha fet un canvi no actua per agradar als altres i no li importa el que pensaran d’ell, aquest canvi, tomba les hipocresies.

LC 19, 1-10

Jesús va entrar a Jericó i travessava la ciutat. 2 Hi havia un home que es deia Zaqueu, cap de publicans. Era un home ric. 3 Zaqueu buscava de veure qui era Jesús, però la gentada li ho impedia, perquè era petit d'estatura. 4 Llavors s'avançà corrent i es va enfilar dalt d'un sicòmor per poder veure Jesús, que havia de passar per allí. 5 Quan Jesús va arribar en aquell indret, alçà els ulls i li digué:

--Zaqueu, baixa de pressa, que avui m'haig d'hostatjar a casa teva.

6 Ell baixà de pressa i el va acollir amb alegria. 7 Tots els qui ho van veure murmuraven contra Jesús i deien:

--Ha anat a allotjar-se a casa d'un pecador!

 Però Zaqueu, dret davant el Senyor, li digué:

--Senyor, dono als pobres la meitat dels meus béns, i als qui he exigit més diners del compte, els en restitueixo quatre vegades més. Jesús li digué:--Avui ha entrat la salvació en aquesta casa; perquè també aquest home és fill d'Abraham.  El Fill de l'home ha vingut a buscar i salvar allò que s'havia perdut.

LC 18, 18-23

Un home important li va preguntar: -Mestre bo, què haig de fer per a posseir la vida eterna?  Jesús li digué: -Per què em dius bo? De bo, només n'hi ha un, que és Déu.  Ja saps els manaments: No cometis adulteri, no matis, no robis, no acusis ningú falsament, honra el pare i la mare.  Ell va dir: -Tot això ho he complert des de jove.  Jesús, en sentir-ho, li digué: -Encara et manca una cosa: ven tot el que tens i reparteix-ho entre els pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me.  Quan va sentir això, aquell home es posà tot trist, perquè era molt ric. En la primera, es pot veure com és alegre i solidari, en canvi en la segona, és un ric i egoista

MT 6, 2-3

Per tant, quan facis almoina, no ho anunciïs a toc de trompeta, com fan els hipòcrites a les sinagogues i pels carrers, perquè tothom els alabi. Us asseguro que ja tenen la seva recompensa. 3En canvi, tu, quan facis almoina, mira que la mà esquerra no sàpiga què fa la dreta,

MT 23, 27-28
Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que sou com sepulcres emblanquinats: de fora semblen bonics, però per dintre són plens d'ossos i de tota mena d'impuresa! 28 Igualment vosaltres, de fora sembleu homes justos, però per dintre sou plens d'hipocresia i de maldat.

3.UN CANVI DE RELACIONS AMB ELS ALTRES

Si som capaços de descobrir en nosaltres mateixos les nostres qualitats, els nostres talents, també hauran de ser capaços de fer-ho amb els altres, això demana temps, espai i quan les relacions s'espatllen, caldria trobar la manera de reconduït i refer aquestes situacions. I el primer pas es perdonar.

Perdó (Sanjosex)

https://www.youtube.com/watch?v=uLyVYESR-GM

Missatges de cartró

https://www.youtube.com/watch?v=kqBP-fIIiCY

Trets del desenvolupament

L’Altre dia, el dijous tarde, nosaltres, els alumnes de quart Eso A i B vam poder presenciar una inspiradora cherrada de un monjo que ha estat vivint i ajudant als més necessitats de Hondures. Amb les seves histories i un Power point vam aprendre molt i ens va ensenyar més del que ens podrien haver imaginat mai. Gracies a ell tots nosaltres vam poder ser conscients de les situacions que passen moltes famílies d’allà i potser en un moment es van poder posar en la pell d’aquell humil  però savi monjo.

Va haver rialles, moments emotius però sobretot empatia cap aquell señor 

1)      Estructures Polítiques, socials i econòmiques inestables.

Políticament hi ha moltíssim corrupció, ya sigui per les Mares o inclús la policia, hi això a la vegada fa que hi vagin molt malament l’economia. Socialment, no hi ha una classe mitja (son molt pobres o molt rics )

2)      Elevat creixement vegetatiu i elevada mortalitat infantil.

Diferencia entre néixer i morir. La població es jove ja que el 50% de la població correspon a la joventut. Migratori: moviment de migracions.

1900-2000 (Espanya): 

2)    Sector econòmic:

a)      Agricultura:

Països en gana= aportador d’aliments

b)      Explotació:

Tot tipus de materials quotidians s’exploten dels països més pobres. I es desprès es venen més cars a ells però transformats en una altre cosa. En el cas de Honduras es l’aigua que volen comprar l’aigua que es  hi ha allà o un altre clar exemple eren els Britànics amb la llana que la venien en forma de jerseis.

c)       Baix nivells de tecnologia i idustrialitazció

Intercanvis desiguals. S’endeuten amb els països rics per que així els puguin amenzar i tenir-los controlats i treballant a la seva costa

d)      Baix nivell de educació

Tot  i que s’han fet diversos projectes que estan funcionant força bé la població té molt poc nivell cultural, encara que ens assegura Ramiro que son molt més feliços

 

4)      Cobertura sanitària insuficient i poc i mal menjar

Hi ha bona sanitat i bons metges però son molts cares les operacions o les consultes en general i a més força. Ja que Ramiro, S’ha tingut que venir a Catalunya per qué aquí li surti  més barat treure’s una simple pedra.

En quan el menjar, sempre es el mateix i encara que en el menjar que hi ha es bastant bon en quan vitamines ja que mengen arròs, pa o frijoles... però lis manquen altres vitamines o nutrients essencials pel cos. 

La Recerca de Jesus de Natzaret

Jesús sovint és presentat com un mestre algú que ho sap tot, que pot dir lo que pot fer, i el que han de fer els seus seguidors. Però no és cert. Es sap que abans de ser conegut, era anònim, va ser conegut uns 3 anys . En aquest temps, probablement va estar intentant donar resposta a "Què he de fer amb la meva vida?"  Coneixem la resposta de la pregunta, però l'hem de desxifrar.
Hem de tenir 2 coses presents:
-Respostes a situacions a la seva època.
-Les respostes(algunes) són útil actualment
Jesús quan dona la resposta, fa servir una imatge, el Regne de Déu.
COM HEM D'ARRIBAR A L'AMBIENT DEL REGNE DE DÉU?
Canviant. No podem arribar al regne si no canviem la nostra manera de ser, d'estar els uns amb elss altres, d'organitzar-nos...
Aquest canvi ha de començar per trobar solucions per les injustícies-
La posada en marxa del regne demana una nova perspectiva sobre les coses. Està repartida en l'Evangeli.
LC, 6,20-32
Les benaurances
A) Invitació a ser feliç
B) Invitació adreçada a gent que pateix
C) Es presenta la situació positiva que acabarà amb aquest patiment
TXARANGO-TANT DE BO

BENAURANCES

“Llavors alçà els ulls cap als seus deixebles i digué:

-Feliços els pobres: és vostre el Regne de Déu!

Feliços els qui ara passeu fam: Déu us saciarà!

Feliços els qui ara ploreu: vindrà dia que riureu!

Feliços vosaltres quan, per causa del Fill de l'home, la gent us odiarà, us rebutjarà, us insultarà i denigrarà el nom que porteu! Aquell dia, alegreu-vos i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel. Igualment feien els seus pares amb els profetes.

Però ai de vosaltres, els rics: ja heu rebut el vostre consol!

Ai de vosaltres, els qui ara aneu tips: vindrà dia que passareu fam!

Ai de vosaltres, els qui ara rieu: vindrà dia que us doldreu i plorareu!

Ai quan tota la gent parlarà bé de vosaltres: igualment feien els seus pares amb els falsos profetes!

Però a vosaltres que escolteu, jo us dic: Estimeu els vostres enemics, feu bé als qui us odien, beneïu els qui us maleeixen, pregueu pels qui us calumnien. Si algú et pega en una galta, para-li també l'altra, i si et vol prendre el mantell, no li neguis el vestit. Dóna a tothom qui et demana, i no reclamis res al qui et pren allò que és teu. Tracteu els altres tal com voleu que ells us tractin. Si estimeu els qui us estimen, qui us ho ha d'agrair? També els pecadors estimen aquells qui els estimen!”

(Lc 6, 20-32)

RELACIÓ BENAURANCES I CANÇÓ "TANT DE BO"

ANNA:Jo crec, que la relació que tenen, és que et diu que mai et fiïs de que estàs be, perquè potser demà estàs malament, i que si estàs malament, no et preocupis, perquè ja veuràs com tard o d’hora acabarà, i les coses milloraran. I que hem d’acceptar, què no tot a la vida és bo però què nosaltres, amb esforç, ho podem canviar.

ABRIL:Jo les diferencies que veig entre aquest dos textos no son  molt grans, ja que tan una com la altre es podrien posar en tots dos llocs, per que encara, que entre una i l’altre els separin molts de segles el missatge i el contingut encara que expressat en altres paraules segueix sent en mateix, sobre les injustícies que hi ha.

Potser la gran diferencia es que en la cançó de Txarango, el missatge esta més amagat i potser es més profund per que també parla de coses de aquest segle que potser un del segle un no entendria ja que utilitza frases fetes...

També crec que el missatge de Txarango al ser més poètic i a mi no se per què però m’ha agradat més i la veritat que m’ha fet replantejar-me  la societat en la que vivim i que no fem res per canviar-la

També hi ha una diferència en que un diu feliços aquells que seria que si fas això seràs feliç i el de Txarango que tant de bo, que vindria ser que hi ha un problema y que tan de bo es pogués solucionar 
MARI: Penso que la relació que hi ha en el text i la preciosa cançó de Txarango es similar, las dos et diuen clarament que alguna vegada et tocarà viure de algú que estàs fen malament ara i això ho tens que evitar, que les coses poden canviar per malament o per bo, simplement que la vida es un cercle, el que estàs fent ara demà serà pitjor o millor,tot depèn de tu. Però la cançó de Txarango expressa mes el que esta passant en aquest moment, la societat, tothom sap que esta malament però ningú s’atreveix a canviar-ho, que tan de bo algun dia les coses no siguin com ara, que les persones ens arriben a estirar-nos més i no fer-nos mal.