viernes, 20 de febrero de 2015

EL CANVI SOCIAL I EL CANVI DE RELACIÓ AMB EL MÓN

El canvi social i un canvi de relació amb el món.
Canvi de societat:
El regne només pot funcionar si h i entra tothom, si ningú hi queda al marge, i si algú s’hi queda, s’ha d’agafar, rescatar, i incloure’l. Es vol acabar amb la discriminació, la marginació i amb la estigmatització perquè  així ningú es quedi per el camí.
Discriminació és quan a un grup, o a una persona perquè forma part d’aquell grup no se’l deixa accedir a tots els cercles socials de la mateixa manera, és a dir, amb menys drets. Amb el mercat laboral, a les dones els paguen menys i als exdelinqüents i als immigrants pobres els costa molt trobar feina .
Marginació és quan el individu o el col·lectiu, no estan ni a la roda social, i si ara desapareixen, ningú se’n adonaria.
Estigmatitzar és “marcar”, o acusar a un  grup d’haver fet una cosa dolenta per a la societat, sense que sigui possible demostrar-ho.
Arribar al regne vol dir acabar amb la marginació, la discriminació i l’estigmatització. Calen dos coses, per un costat, un canvi individual, cal un canvi en les regles de joc. Però no es possible un canvi de les regles de joc sense un canvi individual.
MT 25, 31-40
31 »Quan el Fill de l'home vindrà ple de glòria, acompanyat de tots els àngels, s'asseurà en el seu tron gloriós. 32 Tots els pobles es reuniran davant seu, i ell destriarà la gent els uns dels altres, com un pastor separa les ovelles de les cabres, 33 i posarà les ovelles a la seva dreta i les cabres a la seva esquerra. 34 Aleshores el rei dirà als de la seva dreta:
»--Veniu, beneïts del meu Pare, rebeu en herència el Regne que ell us tenia preparat des de la creació del món.35 Perquè tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir; 36 anava despullat, i em vau vestir; estava malalt, i em vau visitar; era a la presó, i vinguéreu a veure'm.
37 »Llavors els justos li respondran:
»--Senyor, ¿quan et vam veure afamat, i et donàrem menjar; o que tenies set, i et donàrem beure? 38 ¿Quan et vam veure foraster, i et vam acollir; o que anaves despullat, i et vam vestir? 39 ¿Quan et vam veure malalt o a la presó, i vinguérem a veure't?
40 »El rei els respondrà:
»--Us ho asseguro: tot allò que fèieu a un d'aquests germans meus més petits, a mi m'ho fèieu.

JM 2,14-17
La fe i les obres
14 Germans meus, de què servirà que algú digui que té fe si no ho demostra amb les obres? ¿Pot salvar-lo, potser, aquesta fe? 15 Si un germà o una germana no tenen vestits i els falta l'aliment de cada dia, 16 i algú de vosaltres els diu: «Aneu-vos-en en pau, abrigueu-vos bé i alimenteu-vos», però no els dóna allò que necessiten, de què serviran aquestes paraules? 17 Així passa també amb la fe: si no es demostra amb les obres, la fe tota sola és morta.
La manera de relacionar-me amb el món:
Construir el regne, també era una manera diferent de relacionar-se amb l’entorn, només el que sap usar allò que necessita serem feliços. La clau està en compartir les riqueses amb tothom, present i futur. Jo no em poc comprometre per els que encara no hi són.

La natura i la riquesa estan a disposició de les persones, no podem excloure a ningú.
MT 6,25-34
Confiança i neguit
25 »Per això us dic: No us preocupeu per la vostra vida, pensant què menjareu o què beureu, ni pel vostre cos, pensant com us vestireu. ¿No val més la vida que el menjar, i el cos més que el vestit? 26 Mireu els ocells del cel: no sembren, ni seguen, ni recullen en graners, i el vostre Pare celestial els alimenta. ¿No valeu més vosaltres que no pas ells? 27 ¿Qui de vosaltres, per més que s'hi esforci, pot allargar d'un sol instant la seva vida? 28 I del vestit, per què us en preocupeu? Fixeu-vos com creixen les flors del camp: no treballen ni filen, 29 però us asseguro que ni Salomó, amb tota la seva magnificència, no anava vestit com cap d'elles. 30 I si l'herba del camp, que avui és i demà la tiren al foc, Déu la vesteix així, ¿no farà més per vosaltres, gent de poca fe? 31 Per tant, no us preocupeu, pensant què menjareu, o què beureu, o com us vestireu. 32 Tot això, els pagans ho busquen amb neguit, però el vostre Pare celestial ja sap prou que en teniu necessitat. 33 Vosaltres, busqueu primer el Regne de Déu i fer el que ell vol, i tot això us ho donarà de més a més. 34 No us preocupeu, doncs, pel demà, que el demà ja s'ocuparà d'ell mateix. Cada dia en té prou amb els seus maldecaps.

viernes, 6 de febrero de 2015

DERECHO AL DELIRIO

Texto de Derecho al delirio de Eduardo Galaeano
Aunque no podemos adivinar el tiempo que será, sí que tenemos, al menos, el derecho de imaginar el que queremos que sea. Las Naciones Unidas han proclamado extensas listas de derechos humanos; pero la inmensa mayoría de la humanidad no tiene más que el derecho de ver, oír y callar.
¿Qué tal si empezamos a ejercer el jamás proclamado derecho de soñar? ¿Qué tal si deliramos, por un ratito? Al fin del milenio vamos a clavar los ojos más allá de la infamia, para adivinar otro mundo posible:
El aire estará limpio de todo veneno que no venga de los miedos humanos y de las humanas pasiones;
La gente no será manejada por el automóvil, ni será programada por la computadora, ni será comprada por el supermercado, ni será mirada por el televisor;
El televisor dejará de ser el miembro más importante de la familia, y será tratado como la plancha o el lavarropas;
La gente trabajará para vivir, en lugar de vivir para trabajar;
Se incorporará a los códigos penales el delito de estupidez, que cometen quienes viven por tener o por ganar, en vez de vivir por vivir nomás, como canta el pájaro sin saber que canta y como juega el niño sin saber que juega;
En ningún país irán presos los muchachos que se nieguen a cumplir el servicio militar, sino los que quieran cumplirlo;
Los economistas no llamarán nivel de vida al nivel de consumo, ni llamarán calidad de vida a la cantidad de cosas;
Los cocineros no creerán que a las langostas les encanta que las hiervan vivas;
Los historiadores no creerán que a los países les encanta ser invadidos;
El mundo ya no estará en guerra contra los pobres, sino contra la pobreza, y la industria militar no tendrá más remedio que declararse en quiebra;
La comida no será una mercancía, ni la comunicación un negocio, porque la comida y la comunicación son derechos humanos;
Nadie morirá de hambre, porque nadie morirá de indigestión;
Los niños de la calle no serán tratados como si fueran basura, porque no habrá niños de la calle;
Los niños ricos no serán tratados como si fueran dinero, porque no habrá niños ricos;
La educación no será el privilegio de quienes puedan pagarla;
La policía no será la maldición de quienes no puedan comprarla;
La justicia y la libertad, hermanas siamesas condenadas a vivir separadas, volverán a juntarse, bien pegaditas, espalda contra espalda;
Una mujer, negra, será presidenta de Brasil y otra mujer, negra, será presidenta de los Estados Unidos de América; una mujer india gobernará Guatemala y otra, Perú;
En Argentina, las locas de Plaza de Mayo serán un ejemplo de salud mental, porque ellas se negaron a olvidar en los tiempos de la amnesia obligatoria;
La perfección seguirá siendo el aburrido privilegio de los dioses; pero en este mundo, en este mundo chambón y jodido, cada noche será vivida como si fuera la última y cada día como si fuera el primero.

jueves, 5 de febrero de 2015

2.UN CANVI PERSONAL / 3.UN CANVI DE RELACIONS AMB ELS ALTRES

2.UN CANVI PERSONAL
La construcció del regne, lo primer que cal es un canvi personal, una nova manera d’entendre’ns i veure’ns a nosaltres mateixos, d’una manera positiva. Ens hem d’acceptar tal i com som, i a partir d’allà hem de construir. Ens hem de deixar il·lusionar per els nostres talents. Hi ha molts motius per viure, per aprofitar ocasió, això diu Jesús a la gent que està malament .Si fem aquest canvi, podrem afrontar les coses, i veure-ho tot més positivament. Qui ha fet un canvi no actua per agradar als altres i no li importa el que pensaran d’ell, aquest canvi, tomba les hipocresies.
LC 19, 1-10
Jesús va entrar a Jericó i travessava la ciutat. Hi havia un home que es deia Zaqueu, cap de publicans. Era un home ric. Zaqueu buscava de veure qui era Jesús, però la gentada li ho impedia, perquè era petit d'estatura. Llavors s'avançà corrent i es va enfilar dalt d'un sicòmor per poder veure Jesús, que havia de passar per allí. Quan Jesús va arribar en aquell indret, alçà els ulls i li digué:
--Zaqueu, baixa de pressa, que avui m'haig d'hostatjar a casa teva.
Ell baixà de pressa i el va acollir amb alegria. Tots els qui ho van veure murmuraven contra Jesús i deien:
--Ha anat a allotjar-se a casa d'un pecador!
 Però Zaqueu, dret davant el Senyor, li digué:
--Senyor, dono als pobres la meitat dels meus béns, i als qui he exigit més diners del compte, els en restitueixo quatre vegades més. Jesús li digué:--Avui ha entrat la salvació en aquesta casa; perquè també aquest home és fill d'Abraham.  El Fill de l'home ha vingut a buscar i salvar allò que s'havia perdut.
LC 18, 18-23

Un home important li va preguntar:
-Mestre bo, què haig de fer per a posseir la vida eterna?
 Jesús li digué:
-Per què em dius bo? De bo, només n'hi ha un, que és Déu.  Ja saps els manaments: No cometis adulteri, no matis, no robis, no acusis ningú falsament, honra el pare i la mare.
 Ell va dir:
-Tot això ho he complert des de jove.
 Jesús, en sentir-ho, li digué:
-Encara et manca una cosa: ven tot el que tens i reparteix-ho entre els pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me.
 Quan va sentir això, aquell home es posà tot trist, perquè era molt ric.
En la primera, es pot veure com és alegre i solidari, en canvi en la segona, és un ric i egoista
MT 6, 2-3
Per tant, quan facis almoina, no ho anunciïs a toc de trompeta, com fan els hipòcrites a les sinagogues i pels carrers, perquè tothom els alabi. Us asseguro que ja tenen la seva recompensa. 3En canvi, tu, quan facis almoina, mira que la mà esquerra no sàpiga què fa la dreta,
MT 23, 27-28
Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que sou com sepulcres emblanquinats: de fora semblen bonics, però per dintre són plens d'ossos i de tota mena d'impuresa! 28 Igualment vosaltres, de fora sembleu homes justos, però per dintre sou plens d'hipocresia i de maldat.
3.UN CANVI DE RELACIONS AMB ELS ALTRES
Si som capaços de descobrir en nosaltres mateixos les nostres qualitats, els nostres talents, també hauran de ser capaços de fer-ho amb els altres, això demana temps, espai i quan les relacions s'espatllen, caldria trobar la manera de reconduït i refer aquestes situacions. I el primer pas es perdonar.


Perdó (Sanjosex)
Missatges de cartró