jueves, 29 de enero de 2015

Trets del desenvolupament

L’Altre dia, el dijous tarde, nosaltres, els alumnes de quart Eso A i B vam poder presenciar una inspiradora cherrada de un monjo que ha estat vivint i ajudant als més necessitats de Hondures. Amb les seves histories i un Power point vam aprendre molt i ens va ensenyar més del que ens podrien haver imaginat mai. Gracies a ell tots nosaltres vam poder ser conscients de les situacions que passen moltes famílies d’allà i potser en un moment es van poder posar en la pell d’aquell humil  però savi monjo.
Va haver rialles, moments emotius però sobretot empatia cap aquell señor 
1)      Estructures Polítiques, socials i econòmiques inestables.
Políticament hi ha moltíssim corrupció, ya sigui per les Mares o inclús la policia, hi això a la vegada fa que hi vagin molt malament l’economia. Socialment, no hi ha una classe mitja (son molt pobres o molt rics )
2)      Elevat creixement vegetatiu i elevada mortalitat infantil.
Diferencia entre néixer i morir. La població es jove ja que el 50% de la població correspon a la joventut. Migratori: moviment de migracions.

1900-2000 (Espanya): 

















2)    Sector econòmic:
a)      Agricultura:
Països en gana= aportador d’aliments
b)      Explotació:
Tot tipus de materials quotidians s’exploten dels països més pobres. I es desprès es venen més cars a ells però transformats en una altre cosa. En el cas de Honduras es l’aigua que volen comprar l’aigua que es  hi ha allà o un altre clar exemple eren els Britànics amb la llana que la venien en forma de jerseis.
c)       Baix nivells de tecnologia i idustrialitazció
Intercanvis desiguals. S’endeuten amb els països rics per que així els puguin amenzar i tenir-los controlats i treballant a la seva costa
d)      Baix nivell de educació

Tot  i que s’han fet diversos projectes que estan funcionant força bé la població té molt poc nivell cultural, encara que ens assegura Ramiro que son molt més feliços
 
4)      Cobertura sanitària insuficient i poc i mal menjar
Hi ha bona sanitat i bons metges però son molts cares les operacions o les consultes en general i a més força. Ja que Ramiro, S’ha tingut que venir a Catalunya per qué aquí li surti  més barat treure’s una simple pedra.

En quan el menjar, sempre es el mateix i encara que en el menjar que hi ha es bastant bon en quan vitamines ja que mengen arròs, pa o frijoles... però lis manquen altres vitamines o nutrients essencials pel cos. 

jueves, 15 de enero de 2015

La Recerca de Jesus de Natzaret

Jesús sovint és presentat com un mestre algú que ho sap tot, que pot dir lo que pot fer, i el que han de fer els seus seguidors. Però no és cert. Es sap que abans de ser conegut, era anònim, va ser conegut uns 3 anys . En aquest temps, probablement va estar intentant donar resposta a "Què he de fer amb la meva vida?"  Coneixem la resposta de la pregunta, però l'hem de desxifrar.
Hem de tenir 2 coses presents:
-Respostes a situacions a la seva època.
-Les respostes(algunes) són útil actualment
Jesús quan dona la resposta, fa servir una imatge, el Regne de Déu.
COM HEM D'ARRIBAR A L'AMBIENT DEL REGNE DE DÉU?
Canviant. No podem arribar al regne si no canviem la nostra manera de ser, d'estar els uns amb elss altres, d'organitzar-nos...
Aquest canvi ha de començar per trobar solucions per les injustícies-
La posada en marxa del regne demana una nova perspectiva sobre les coses. Està repartida en l'Evangeli.
LC, 6,20-32
Les benaurances
A) Invitació a ser feliç
B) Invitació adreçada a gent que pateix
C) Es presenta la situació positiva que acabarà amb aquest patiment
TXARANGO-TANT DE BO

BENAURANCES
“Llavors alçà els ulls cap als seus deixebles i digué:
-Feliços els pobres: és vostre el Regne de Déu!
Feliços els qui ara passeu fam: Déu us saciarà!
Feliços els qui ara ploreu: vindrà dia que riureu!
Feliços vosaltres quan, per causa del Fill de l'home, la gent us odiarà, us rebutjarà, us insultarà i denigrarà el nom que porteu! Aquell dia, alegreu-vos i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel. Igualment feien els seus pares amb els profetes.
Però ai de vosaltres, els rics: ja heu rebut el vostre consol!
Ai de vosaltres, els qui ara aneu tips: vindrà dia que passareu fam!
Ai de vosaltres, els qui ara rieu: vindrà dia que us doldreu i plorareu!
Ai quan tota la gent parlarà bé de vosaltres: igualment feien els seus pares amb els falsos profetes!
Però a vosaltres que escolteu, jo us dic: Estimeu els vostres enemics, feu bé als qui us odien, beneïu els qui us maleeixen, pregueu pels qui us calumnien. Si algú et pega en una galta, para-li també l'altra, i si et vol prendre el mantell, no li neguis el vestit. Dóna a tothom qui et demana, i no reclamis res al qui et pren allò que és teu. Tracteu els altres tal com voleu que ells us tractin. Si estimeu els qui us estimen, qui us ho ha d'agrair? També els pecadors estimen aquells qui els estimen!”
(Lc 6, 20-32)



RELACIÓ BENAURANCES I CANÇÓ "TANT DE BO"
ANNA:Jo crec, que la relació que tenen, és que et diu que mai et fiïs de que estàs be, perquè potser demà estàs malament, i que si estàs malament, no et preocupis, perquè ja veuràs com tard o d’hora acabarà, i les coses milloraran. I que hem d’acceptar, què no tot a la vida és bo però què nosaltres, amb esforç, ho podem canviar.
ABRIL:Jo les diferencies que veig entre aquest dos textos no son  molt grans, ja que tan una com la altre es podrien posar en tots dos llocs, per que encara, que entre una i l’altre els separin molts de segles el missatge i el contingut encara que expressat en altres paraules segueix sent en mateix, sobre les injustícies que hi ha.
Potser la gran diferencia es que en la cançó de Txarango, el missatge esta més amagat i potser es més profund per que també parla de coses de aquest segle que potser un del segle un no entendria ja que utilitza frases fetes...
També crec que el missatge de Txarango al ser més poètic i a mi no se per què però m’ha agradat més i la veritat que m’ha fet replantejar-me  la societat en la que vivim i que no fem res per canviar-la
També hi ha una diferència en que un diu feliços aquells que seria que si fas això seràs feliç i el de Txarango que tant de bo, que vindria ser que hi ha un problema y que tan de bo es pogués solucionar 
MARI: Penso que la relació que hi ha en el text i la preciosa cançó de Txarango es similar, las dos et diuen clarament que alguna vegada et tocarà viure de algú que estàs fen malament ara i això ho tens que evitar, que les coses poden canviar per malament o per bo, simplement que la vida es un cercle, el que estàs fent ara demà serà pitjor o millor,tot depèn de tu. Però la cançó de Txarango expressa mes el que esta passant en aquest moment, la societat, tothom sap que esta malament però ningú s’atreveix a canviar-ho, que tan de bo algun dia les coses no siguin com ara, que les persones ens arriben a estirar-nos més i no fer-nos mal.
 

viernes, 9 de enero de 2015

Banc d'aliments



El alumnes de quart d’ESO, gracies a la mare de una companya, vam poder assistir i comprovar la dura feina que fan els col·laboradors del Banc d’aliments i vam poder ser per un dia uns petits voluntaris i ser conscients de que és, que fan.

Què és?
At comunicació destinada a l' import de  Nadal per fer una donació a què col·labora des de fa anys amb el Banc dels Aliments de Barcelona , ajudant en la creació de materials gràfics , com ara la memòria anual,  ha elaborat aquest vídeo amb motiu de la donació que fan tots els anys al Banc dels Aliments 
 
Què Fa?
La Fundació Banc dels Aliments is an entity benèfica sense ànim de lucre, independent de tota Ideologia Econòmica, política o religiosa del , Basada bany:
 
1. La lluita contra el malbaratament i el més propera fam: Els Aliments procedeixen bàsicament de la sobreproducció.
2. La primacia de la gratuïtat: Els Aliments es reben i es distribueixen gratuïtament.
3. La Seguretat de una Distribució Justa : La Distribució dels Aliments es fa a través d' entitats benèfiques homologades, per que la seva relació directa amb les persones necessitades poden assegurar que els aliments arribin a una final destinació la seva .
4. Coordinació i Gestió gràcies a la participació de Voluntaris. Actualment, comptem amb la valuosa col·laboració més de 196 voluntaris .
Historia
 
El concepte de "Banc dels Aliments " neix a Phoenix , Arizona (EUA ) el 1966 de la mà de 
John van Engel. Gairebé vint anys després, el 1984, el projecte s'introdueix a Europa a 
travès del Banc d'Aliments de París . Al cap de tres anys , el 1987,es funda el primer Banc 
dels Aliments a Espanya amb seu a Barcelona , sota el nom Fundació Benèfica Banc dels Aliment. El Banc dels Aliments,representa,doncs,una institució pionera en l'àmbit estatal .
 









Recurs audiovisual: