Els 6 estadis del desenvolupament  moral  (Segons L. Kohlberg) 

Moralment les persones es desenvolupen i intel·lectualment també. 

Quan més en desenvolupem intel·lectualment també ens desenvolupem moralment (van agafats de les mans). 

Segons Kohlberg les persones passen per 6 estadis (nivells), i no es poden saltar, si no que has de anar pujant paulativament. 

Aquests 6 es classifiquen en 3 parells:

• 2 primers (1 i 2): Reconvencional. El bé i el mal estan interioritats.
• 2 ( 3 i 4 ): Convencional. Ja saps que es el bé i el mal
• 2 ( 5 i 6): Postconvencional. El bé i el mal no depen de la convenció si no d'un mateix.

1.  Heteronomia: 

Llei moral ve de fora (imposada pels altres) 

Correspon als 5 o 6 anys de vida.

Un nen no sap que es el bé i el mal 

Hi ha adults que viuen en aquest estadi.

2.  Indivilualisme: 

Comença cap els 6, quan descobreixes les regles del joc.

També es regeix per la "llei de Talió" 

"Et tracto com tu em tractes"= "ull per ull dent per dent" 

En aquest estadi pot haver-hi venjança però sense agressió capritxosa i gratuita.

3. Expectatives interpersonals. 

Adolescència. 

Hi ha un fort desig d'agradar, de ser acceptat i la necessitat de pertanya a un grup que no sigui la família.

"Faig el que esperes de mi, perquè vull  que m'acceptis" 

Problema d'expectatives contradictores.

Adults= són persones dependents de la moda i el consumisme. 

4. Sistema social i consciencia.

Autonomia moral ( moralment madurs/adults)  

Responsable d'allò a que s'ha compromès.

Fa el bé i evita el mal ( encara que NO hi hagi testimonis)

La seva única limitació és que es cenyeix al seu cercle (treball,amics,família) 

5. Contracte social.

Es supera al cercle de família i amics i s'obre a un món sencer.

Fets i NO amb paraules.

Farà tot el que estigui a les seves mans, encara que sigui poc, perquè tothom tingui el mateix dret.

85%= 4t nivell /  15%= 5è i 6è.

6. Principis ètics universals. 

Que tothom es igual (som germans en una gran fraternitat) 

Fan per qualsevol el que farien pels nostres propis germans.

Regla d'or: Fer pels altres, per qualsevol altre, el que voldríem que fessin per mi. 

Ex. Gandhi, M. Luter King, Jesús de Natzaret, Mandela... 

link del Joc:

http://www.xtec.cat/~lvallmaj/passeig/kohlberg.htm

Moral i ètica

Codis que recullen pautes de conductes i les classifiquen en bones o dolentes, són normes i diuen el que està bé o el que està malament.
Aquestes normes de conductes, teòricament pot venir donada per als codis, i lo que aquí està bé en un altre lloc pot estar malament. Ens ajuden a decidir el que volem. Lligat a aquestes normes, al XIX, reflexió sobre què es fonamenten aquestes normes.
La moral és el conjunt de codis sobre el bé i el mal.
L'ètica és la reflexió sobre les normes. La moral ens dona pautes pel dia a dia .L'ètica, la gent diu que és la moral reflexiva.
Étic és com la teoria i la moral com la pràctica.
La majoria de religions tenen pautes morals, a vegades en forma de normes.
Les pautes són com la regla d'or. Un bon exemple és la frase que diu: "No facis als altres el que no t'agradaria que et fessin a tu.

La Persona: projecte i societat

Cada persona és única i irrepetible. I en funció de les decisions que prenguis en la vida, ets d'una manera o d'una altre. Les persones tenim limitacions (no podem tenir tots els diners del món, ni estimar a tothom, ni que tothom ens estimi a nosaltres).
 La construcció de la personalitat no s'acaba mai. Les persones no poem viure aïllades, l'ésser humà és social per naturalesa. La nostra vida està plena de relacions amb la gent que ens envolta. Les xarxes influencien en la manera de ser de les persones, però les xarxes també son influenciades per la nostra manera de ser.
Les nostres relacions amb les altres persones tenen conflictes. Però els conflictes són inevitables, ja que ningú es igual ni pensa el mateix, però la forma d'evitar-los pot ser bona o dolenta. Hi ha molts tipus de relacions, les naturals, per exemple.